revelacions

quant difícil es escriure, sense socombre a les branques de la divagació, quant aquesta no respon a una finalitat ni explícita ni tan sols predeterminada.

el simple fet d’un full, ni tan sols en blanc una eina per deixar-ne un registre gràfic i res mes, les paraules surten tot soles amb una fluïdesa tal que a vegades em sembla que no soc jo qui les Escriu, en realitat es la meva ploma, tot sola que amb vida pròpia discorre sobre el full destapant tot allo que sempre havia estat escrit, esperant la presencia de la tinta per deixar-se veure.

amb mútua conformitat, fent us d’una complicitat amb el temps, per mostrar-me petits fragments d’uns secrets guardats.

però…amb el temps eh obert els ulls, jo també en tinc un secret sé com descobrir-los, no necessito mes que provocar-los, amb un contacte, que es toquin, encara que nomes sigui amb un sol punt com aquest “.”

una vegada recobrada la consciència em preguntaré:

¿com m’ho eh fet per escriure del revés?