Algú va dir :
-Hi ha tres presents, el present de les coses passades, el present del present, i el present de les coses futures.-
La capacitat d’observar el passat sense mirar enrere, encara que aquest sigui el nostre present, no es una capacitat plenament connatural a nosaltres mateixos.
Definirse be en un present, bàsic fonament en cualsevol introspecció o anal.lisi d´un present determinat, prima en l´estrategia en un intent de desfernos dels condicionants que´n resulten dels múltiples prejudicis, alguns d´ells desconeguts, inclusive per nosaltres mateixos.
Com podem llavors saben aixó, refiar-nos de
Quant de nosaltres mateixos fuig de la memoria que ens otorga les paraules escrites, amagat rere la nostra ignorància, del rar orgull o inclús de la nostra prepotència?
Si trobés alguna resposta, qui sap, si trobaria llavors un pretexte per escriure
No hay comentarios:
Publicar un comentario