copia de seguretat

avanç de que tot allò, que havies previst sigui una realitat, les diverses mecàniques d’interacció entre tots o diversos elements que conformen part de les nostres previsions, fluctuen sense ordre ni sentit alterant encara més fins a l’últim racó dalló que s’acceptava fora d’abast de l èter de la imprevisió, petites parts dallò que havien sigut, sens mostren com a esqueles en record d’un pas fugaç, dins una magnitud, encara a les hores ponderable.

es llavors quant ens adonem dels principis d’indeterminació, que s’amaguen rere l´icona i el caràcter d’imprevisió que´n resulta del moment aquell en que volem recuperar allò que creiem ben guardat.

Aleshores pensem: ¿ quant d’imprevist s’esmunyirà al nostre entorn mes ben guardat?