Quina estratègia seguim en l’afer que ens ocupa al llarg de la nostra existència, la correcta disposició de les cares que conformen els aspectes mes polièdrics del trencaclosques que sens revela en l’interior de la nostra consciència.
L’entropia que resideix, fruit de les diverses disconformitats, ens obliga a emprendre una lluita acarnissada entre la nostra consciència i el significat mateix de les paraules, per assolir l´ùnic propòsit de la continuïtat, un únic e inequívoc equilibri entre nosaltres mateixos i les potestats del nostre entorn.
1 comentaris:
gracias.
Publicar un comentario en la entrada